Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius,sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.


Compara el passat de la seua vida amb un "animal de records,lent i trist animal".
Recorda el haver estat a una banda, l'alegria de fer el que feia.També recorda la relació que tenía amb les dones,que li agradava fer l'amor amb elles.
Recorda paissatges i sensacions agradables i les troba a faltar.