LES COSES
En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments
—els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia redimir,
i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.


A aquest poema l'autor parla dels sentiments o sensacions que li fan sentir aun home en passar pel carrer Ribot (amb mala fama) i veure el que hi ha.
Expressa la siniestritat del carrer,la repugnància que li fan sentir les dones que hi ha assegudes al rastell fumant,digent obscenitats, i aventant-se amb la falda l'engonal.
Aquest home també pensa que a la guerra els soldats feien cua per elles i per recordar els poemes de Rilke i d'Aleixandre recordava més encara la impuresa i brutícia que hi havía al carrer.
Per a expressar la repugnància explica que el protagonista inclús vomita i es pren un café per recuperar-se.