Obra de Vicent Andrés Estellés

L’obra de Vicent Andrés Estelles és diversa i molt extensa. La poesia és més coneguda encara que també va escriure novel.les, obres de teatre ,guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe .Al to popular de la poesia d'Estellés s'hi vincula el compromís cívic amb un país condemnat al silenci, que pateix una feroç dictadura i l'anul·lació de la identitat i la cultura pròpies. En aquest sentit, Estellés s'erigeix en el poeta de la resistència i de l'esperança en un esdevenidor més pròsper i més lliure.”Llibre de les meravelles” i, sobretot ”Mural del país valencià”, publicació pòstuma del 1996, constitueixen els exemples més clars d'aquest tipus de poesia compromesa. En aquesta darrera obra, integrada per una seixantena de llibres, Estellés reivindica la geografia i la història dels més de cinc-cents pobles valencians. El seu llenguatge és quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.


La seua obra és difícil de catalogar, algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià (Està escrit dins d’un poemmari), dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava millors.
Les primeres publicacions van ser: Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956) Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), sols eren un recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, assolí una gran popularitat, publicà amb més freqüència i va rebre nombrosos premis. Publicà Lletres de canvi (1970) , Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 va publicar dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, la seua obra més coneguda, descriu el País Valencià (Està escrit dins d’un del seus poemaris reflectix magistralment la crua i dura postguerra al País Valencià. Fou també llavors quan es començà a publicar l’Obra completa, iniciada amb 'Recomane tenebres' (1972) i culminada el 1990 amb el desè llibre, 'Sonata d'Isabel', en homenatge a la seva muller)
.

A partir d'aquest moment va començar a ser reconegut i va publicar la seua obra completa, que inclou Les pedres de l'àmfora (va ser la seua obra més important, va rebre el premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975)) (1974) Manual de conformitats (1977) Balanç de Mar (1978) ,Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981),Coral romput (altra vegada, aquest recorda les morts familiars de la seva infantesa.), Versos per a Jackeley (1983) ,Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), de l’obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i de les seues memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985)i La parra boja (1988).Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, destaca Ovidi Montllor amb Coral romput.